PLA DE TRANSICIÓ PRIMÀRIA A SECUNDÀRIA. LA VILA JOIOSA 15 DE MAIG 2016 CEIP Dr. ÁLVARO ESQUERDO CEIP HISPANITAT CEIP MARE NOSTRUM IES LA MALLADETA


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "PLA DE TRANSICIÓ PRIMÀRIA A SECUNDÀRIA. LA VILA JOIOSA 15 DE MAIG 2016 CEIP Dr. ÁLVARO ESQUERDO CEIP HISPANITAT CEIP MARE NOSTRUM IES LA MALLADETA"

Transcripción

1 PLA DE TRANSICIÓ DE PRIMÀRIA A SECUNDÀRIA LA VILA JOIOSA 15 DE MAIG 2016 CEIP Dr. ÁLVARO ESQUERDO CEIP HISPANITAT CEIP MARE NOSTRUM IES LA MALLADETA 1

2 1. JUSTIFICACIÓ COMISSIÓ DESENVOLUPAMENT COMPETENCIAL EL TRÀNSIT EDUCACIÓ PRIMARIA A SECUNDARIA MARC DEL PLA D ACCIÓ TUTORIAL D AMBDUES ETAPES ACTIVITATS D INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT...13 Tocant a l alumnat: INTERCANVI D INFORMACIÓ SOBRE L ALUMNAT DE NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU, PROPOSTES D ACTUACIÓ I PLANIFICACIÓ DE PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT COMPETENCIAL I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ASSESSORAMENT I FORMACIÓ PER A PARES I MARES CONVIVÈNCIA I GESTIÓ DE CONFLICTES Tutoria entre iguals Sabona Introducció OBJECTIUS: CRITERIS DIDÀCTICS: ENCARREGATS DE LA FORMACIÓ: CONCEPTES BÀSICS DE SABONA: CARTOGRAFIA: LEGITIMITAT: COORDINACIÓ CURRICULAR MATÈRIES INSTRUMENTALS MATRIU DE COORDINACIÓ DE CONTINGUTS D'ENSENYAMENTS I APRENENTATGE LLENGUA VALENCIANA MATRIU DE COORDINACIÓ DE CONTINGUTS D'ENSENYAMENTS I APRENENTATGE LLENGUA CASTELLANA MATRIU DE COORDINACIÓ DE CONTINGUTS D ENSENYAMENT I APRENENTATGE MATEMÀTIQUES SEGUIMENT, AVALUACIÓ I REVISIÓ DEL PLA

3 1. JUSTIFICACIÓ L ORDE 46/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d'educació, per la qual es regula la transició des de l'etapa d'educació Primària a l'educació secundària, pretén millorar la coordinació entre centres de primària i secundària, constituint una oportunitat per revisar l'organització dels centres, millorant les seves relacions internes i externes. Amb aquesta línia d'actuació es pretén assegurar una transició fluïda de l'alumnat des de l'educació primària a l'educació secundària, mitjançant la coordinació dels centres implicats, l'adaptació organitzativa dels cursos 5é i 6é de primària i 1r i 2n de secundària i l'atenció especial a les famílies dels alumnes i als alumnes amb necessitats especials. És bo que els centres receptors d'aquest alumnat preparen juntament amb els centres remitents un procés de transició, que afavorisca una bona acollida i predispose positivament a l'alumnat i a les famílies cap al centre. Aquesta transició suposa una continuïtat que busca una coherència entre professors i assignatures que es cursen simultàniament, mitjançant la coordinació de línies metodològiques, components, habilitats, capacitats transversals a diferents àrees, exigències semblants, etc., que persegueix una continuació entre objectius, continguts i exigències que es plantegen al llarg de l'escolaritat mitjançant: la interdependència de temes dins d'una mateixa matèria, la gradualitat en la profunditat en què es tracten, la continuïtat en les capacitats exigides, la continuïtat en els valors generals a transmetre... Els materials que componen aquest pla, han estat elaborats des de la perspectiva de posar a disposició del professorat (responsable del programa al centre de secundària que coordine les actuacions, tutors i professors de les àrees instrumentals de 5é 6é i 1r 2n ESO) una sèrie de documents pràctics i eficients que contribuïsquen a l'assoliment dels següents objectius: a) Respondre a les necessitats de l'alumnat, per part del centre d'educació secundària, disposant de tota la informació individual i grupal sobre els alumnes que accedeixen a educació secundària obligatòria. b) Facilitar la continuïtat en la progressió de l'acció educativa. La descripció i la utilització dels instruments que adjuntem la concretem en els següents documents: Document sobre Desenvolupament Competencial: recull els aspectes més essencials que conformen la situació de l'alumne en aquest moment clau de la transició: la seua competència, l estil d'aprenentatge i l adaptació a l'entorn escolar i social de l'alumne. Així mateix, orienta sobre la conveniència de matèries optatives i de suports especialitzats, si escau. També, permet que es plasmen observacions rellevants i significatives. És un document que en mans del tutor de 6é de primària i 1r d'eso adquireix un gran sentit i abast. Document sobre assessorament i formació de pares: treballarà amb les famílies per eliminar els dubtes i les inquietuds que suposa el canvi d'etapa, per evitar que aquesta transició pogués ser font d'ansietat per la por a allò desconegut, tant per l'alumnat com per als pares. A més, s assessorarà, s informarà i es formarà a les famílies, sobretot a les més desfavorides. Document sobre Convivència i gestió de conflictes: es posen les bases perquè considerem que del conflicte es pot aprendre i per això puguem educar els alumnes no només en mètodes que sols ens ajuden a resoldre els conflictes que puguen sorgir en el nostre dia a dia, sinó que, també, ens servisca per inculcar estratègies de resolució que puguen ser incorporades a la vida adulta del nostre alumnat. Document sobre Coordinació Curricular: el constitueix un seguit de matrius que versen sobre els blocs de continguts de les assignatures instrumentals, els aspectes metodològics i didàctics, i les estratègies i els criteris d'avaluació. La seua finalitat consisteix a facilitar la continuïtat i millora en la progressió de l'acció educativa entre els centres d'educació primària i de secundària, de manera que s'estableixen els continguts bàsics de cada bloc de continguts, en el supòsit de primària els que hagin estat impartits i en el supòsit de secundària els que considere previs bàsics per a la continuïtat curricular. Així com, un mateix procediment per als recursos didàctics i per a les estratègies d'avaluació. 3

4 Finalment, s'inclou un apartat sobre seguiment, avaluació i revisió del pla, que ens permet afegir o eliminar al pla, tots aquells elements que l'experiència ens indiquen que puguen millorar el present pla. 2. COMISSIÓ DESENVOLUPAMENT COMPETENCIAL 2.1. EL TRÀNSIT EDUCACIÓ PRIMARIA A SECUNDARIA Objectius generals: Facilitar una transició fluïda i còmoda de l'alumnat. Facilitar un procés d'acollida i d integració en l institut que previnga situacions personals d'inadaptació, d ansietat o de baix rendiment escolar. Facilitar un adequant grau de comunicació entre els centres i les famílies. Coordinar les actuacions tutorials entre els centres de Primària i Secundària. Adoptar de manera ràpida i ajustada les mesures oportunes d'atenció a la diversitat entre etapes. Objectius amb relació a l'alumnat: Afavorir el coneixement de si mateix, de les seues capacitats, interessos i motivacions. Informar l alumnat sobre l estructura del Sistema Educatiu. Proporcionar a l alumnat de Primària informació sobre l ESO. Propiciar el coneixement de l Institut: dependències, aules, horaris, normes i professorat. Facilitar informació sobre les diferents opcions acadèmiques. Afavorir l'acollida, per part de l alumnat de l ESO, de l alumnat de nou ingrés en l Institut. Objectius amb relació a les famílies: Informar a les famílies sobre la estructura del Sistema Educatiu i la nova etapa. Proporcionar informació sobre els IES de la zona, la matriculació, l'oferta educativa, etc. Propiciar el coneixement de l'ies: organització, funcionament, normes, recursos que ofereix... Afavorir la continuïtat amb les relacions famílies-centre educatiu en esta nova etapa. Objectius amb relació al professorat i els centres Incloure el programa de trànsit en els documents de planificació dels centres tant de Primària com de Secundària. Coordinar el desenvolupament del programa de trànsit entre els centres de Primària i de Secundària: professionals implicats, calendari, documentació... Proporcionar informació i materials als tutors de Primària i Secundària, per tal de desenvolupar les activitats amb l alumnat. Promoure la coordinació entre el professorat de Primària i Secundària en els projectes curriculars, en especial, aquells referits als àmbits de Llengua i Matemàtiques. Afavorir el traspàs d'informació i documentació de l'alumnat de nou ingrés i de l'alumnat amb NESE(necessitats especials de suport educatiu) garantint la major continuïtat possible de l atenció educativa específica i especialitzada. 4

5 Establir pla de coordinació, entre els SPES, els col legis i l IES per tal d implantar i generalitzar el Programa de Transició. Com a conseqüència de les reunions de coordinació dels tres col legis i el nostre institut hem aplegat a uns acords relatius a comportament, materials i normes de treball per als alumnes que comencen 1r d'eso i també s'han aplegat a uns acords respecte a les assignatures instrumentals 2.2. MARC DEL PLA D ACCIÓ TUTORIAL D AMBDUES ETAPES Per tal de donar continuïtat al treball tutorial entre els CEIPs i l IES adscrit, cal encetar des del 5é i 6é de primària una tasca adreçada a la incorporació a la secundària. Aquest treball s hauria d iniciar en 5é de primària al llarg del primer trimestre, amb l elaboració de les normes de classe i el coneixement per part de l alumnat del RRI i de la normativa específica de cada centre en matèria de transport (si n hi ha), menjador, eixides de treball, normativa d ús de aparells de telefonia mòbil i multimèdia, etc. Tanmateix es continuarà i s aprofundirà el desenvolupament de l autonomia en el treball i les tasques escolars a casa, ja iniciada en nivells anteriors. Al començament del curs 6é, s inclourà la projecció del treball de l etapa de la primària cap a la secundària, tant a nivell de famílies (reunions de principi de curs) com en l àmbit de la classe. Cap al tercer trimestre, s explicarà a l alumnat de 6é el proper pas de canvi d etapa educativa. S incidirà en que s ha de produir un pas que té més de transició que de salt. En iniciar el 1r d ESO, s explicaran a l alumnat les característiques del nou centre, el RRI, i la normativa específica tocant a l horari d entrades i d eixides, disciplina, eixides de treball, noves tecnologies, etc. En la reunió de principi de curs amb les famílies, els tutors donaran aquesta informació de forma clara i precisa, tractant de resoldre els dubtes i la inquietud que puguen generar el canvi d etapa educativa. De manera esquemàtica: 5

6 TEMPS AMB FAMÍLIES AMB ALUMNAT INTERCENTRES 1r trim. 5é Reunió principi de curs Elaboració normes classe, explicació RRI, normatives... Comunicació de novetats i variacions en el PAT de cada centre 2n trim. 5é Entrevistes personals Treball de la autonomia de les tasques escolars. Resolució de dubtes 3r trim 5é Entrevistes personals Aprofundiment en l autonomia de les tasques escolars. Resolució de dubtes 1r trim. 6é Reunió de principi de curs: informació del futur canvi d etapa Informació del futur canvi d etapa. Augmentar l autonomia de les tasques escolars al centre i a casa Intercanvi de treballs plàstics dels alumnes de 6é i 1r ESO, per a l exposició pública als diferents centres, aprofitant una diada cultural. Comunicació de novetats i variacions en el PAT de cada centre. Establiment del calendari de reunions de coordinació i seguiment de l'alumnat de 6é i 1r ESO. Coordinació Equips Directius. Coordinació orientadores i caps estudi del CEIP i l'ies sobre programes d acció tutorial (pla d'acollida, hàbits de estudi, orientació acadèmica..). 2n trim. 6é Entrevistes personals Reunió informativa de l'orientador/a del CEIP sobre la adolescència. Lliurament del Document informatiu Característiques de la adolescència per a les famílies. Reunió informativa de l'orientador/a del IES sobre la secundària. Breu explicació del diferent nombre de matèries de cada etapa Pluja d'idees. Què sabem de la ESO? (similitud i diferències en les etapes) la transició. Visionat d'una pel lícula realitzada per l'alumnat de 1º ESO de com és un dia a l'ies Xerrades: Caminant Previsió de recursos necessaris per alumnat amb NEE Coordinació del Departament d'orientació amb SPE i/o els centres adscrits. 6

7 TEMPS AMB FAMÍLIES AMB ALUMNAT INTERCENTRES cap a l ESO Dossier: Caminant cap a l ESO Qüestionari elaborat amb la finalitat de parlar i debatre com serà el nou IES? Qüestionari sobre matèries d'eso. Reunions de tutors 3r trim. 6é Entrevistes personals Entrevistes personals orientadora SPE i famílies ACNEE. Xerrades per part d antics alumnes sobre l ESO. Visita guiada per l'institut. Assignació de Cicerone (alumne de primer d'eso que narrarà les seues experiències d adaptació al centre) Realització de proves de competència curricular segons resolució de 25 de maig de Qüestionari sobre expectatives a l'ies (temor, dubtes, mites...). Reunió orientadores i professorat implicat amb ACNEAE i traspàs d'informació a l'equip docent de 1r ESO. Reunió dels tutors/es de cada curs per a intercanviar informació. Recollida d'informació del CEIP per tal d'elaborar agrupaments, tallers, optatives... a l'inici de 1r ESO. Sessions de coordinació respecte als continguts de les matèries instrumentals. Realització i lliurament de informes per part dels tutors de 6º. Actualització d'informes psicopedagògics i de compensatòria per part de l'orientador de SPE al canvi d'etapa. 1r trim ESO Carta de benvinguda a les famílies. Reunió principi de curs. Informar canvi d'etapa, diferències i normativa (dossier per a famílies) Entrevistes inicials amb les famílies per part del departament d'orientació. Jornada de portes obertes per alumnes i família. Activitats d'acollida. Activitats i dinàmiques de cohesió de grup. Establiment del calendari de reunions de coordinació i seguiment de l'alumnat de 6é i 1r ESO. Sessions de coordinació per a garantir la continuïtat de programacions (caps de departament i coordinadors de cicle). 7

8 TEMPS AMB FAMÍLIES AMB ALUMNAT INTERCENTRES Proporció d informació a través de la pàgina web a les famílies. Facilitat d informació sobre el procés d'integració i adaptació a l IES. Repartiment de la guia de l'alumne. Orientació individual ACNEE. Detecció de possibles alumnes amb NEE no avaluats a Primària. Sessions d'avaluació zero i inicials. Comunicació al professorat de les mesures de atenció a la diversitat; ACIS, ACI... 2n trim. 1r ESO Reunió seguiment tutors- família. Reunions de seguiment Departament d'orientaciófamílies. Proporcionar informació a través de la pàgina web. Publicació d'articles i/o fotos de les activitats d'acollida en el periòdic o en la pàgina web de l'institut. Activitats específiques de tutoria. Seguiment de l'alumnat de 1r amb tutors de 6é de Primària. 3r trim. 1r ESO Entrevistes personals del DO i tutor amb famílies d'alumnes que han presentat dificultats per tal de fer una valoració general i anar dissenyant l'itinerari educatiu més adient Activitats especifiques de tutoria. 8

9 2.3. ACTIVITATS D INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT Tocant a l alumnat: Formació en tècniques d estudi. Taller Canvis en la pubertat. Acceptació de les normes elaborades a partir dels òrgans establerts (consell escolar, assemblea de classe...) Capacitat autònoma de treball. Tocant al professorat: Tècniques d estudi. Dinàmica de grups Treball en equips INTERCANVI D INFORMACIÓ SOBRE L ALUMNAT DE NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU, PROPOSTES D ACTUACIÓ I PLANIFICACIÓ DE PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT COMPETENCIAL I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. L equip de professionals que ha atès l alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu en primària realitzarà un estudi final de cada alumne i lliurarà a l equip de professionals del centre d ESO els resultats en forma de graella i comentari annexos, adjunt a la resta de documentació que marca la legislació vigent. Equips: especialista de Pedagogia Terapèutica, especialista d Audició i Llenguatge, cap del Departament d Orientació, Educador/a. Es realitzaran dues reunions dels equips de primària i secundària: una al llarg del primer trimestre i una altra en el tercer trimestre. Primer trimestre: Coneixement de cadascun dels alumnes de primària amb NESE. Establiment dels objectius mínims i màxims de forma individual Tercer trimestre: Revisió dels objectius i anàlisi del seu grau de consecució. Resultats dels programes aplicats. Propostes de treball per a l educació secundària. 9

10 TRASVASE DE INFORMACION CONFIDENCIAL DESDE LOS CENTROS DE PRIMARIA A LOS IES. Don/Doña, orientadora del, que atiende el CEIP de La Vila Joiosa, hago entrega a, orientador-a del IES La Malladeta de La Vila Joiosa, con el visto bueno de la Directora, del estadillo sobre PREVISION DE NEE En, a de de 201_ Fdo.: Fdo.: Fdo.: DIRECTOR DEL CEIP ORIENTADOR-A DEL SPE A-05 ORIENTADOR-A DEL IES 10

11 CEIP LOCALIDAD LA VILA JOIOSA PROFESIONAL SPE A.05 -ALTEA PREVISIÓN DE ALUMNOS CON NECESIDADES ESPECÍFICAS DE APOYO EDUCATIVO PARA EL CURSO ESCOLAR Nombre -Apellidos NIA Fecha nacim Nivel Curs rep A.C.I (1)* N.A.C. Medidas Refuerzo (2)* Áreas adaptadas o reforzadas *Tipo de n.e.e. Diagnóstico Propuesta de recursos para el curso próximo FECHA ULTIMO INFORME FECHA DICTAMEN Este listado es CONFIDENCIAL y sólo tiene por objetivo el trasvase de información de E. Primaria a E. Secundaria (1) * Indicar Temporal (T) o Permanente (P) (2) * P.T. / A.L / Ed. /F. / Otros (Bienestar Social, USMI...) La Vila Joiosa, de de Fdo.: Fdo.: Fdo.: DIRECTOR-A DEL CEIP ORIENTADOR-A DEL SPE A-05 ORIENTADOR-A DEL IES CEIP HISPANITAT (LA VILA JOIOSA) PROFESIONAL: 11

12 ALUMNES AMB NECESSITAT D ATENCIÓ PER L ESPECIALISTA DE P.T. CURS ESCOLAR 201_-201_ NOM I NIA DATA NAIXEM CURS ACT 1_/1_ CURS PRÓX 1_/1_ CURS REP VALORACIÓ Mesures Reforç (2) Dictamen Informe NAC ACI Àrees adaptades o reforçades *Tipus de n.e.e. 12

13 3. ASSESSORAMENT I FORMACIÓ PER A PARES I MARES. Al llarg del curs escolar realitzaran una sèrie d'activitats d'informació, assessorament, i formació a desenrotllar pels departaments d'orientació, serveis psicopedagògics escolars i/o gabinets psicopedagògics autoritzats, coordinats amb els caps d'estudis dels centres i els representants de les associacions de mares i pares. Aquestes activitats es troben detallades en la taula de les pàgines 8 a la

14 ESQUEMA GENERAL DEL PROCÉS DE TRANSICIÓ D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA A L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA. ACTIVITATS QUAN LLOC RESPONSABLE IMPLICATS COM RECURSOS 1- Xerrada informativa als pares de 6éEP sobre el tema: característiques de l'etapa evolutiva. Març CEIPS Psicòlegs i Orientadors. Cap d'estudis Psicòlegs Orientadors Tutors de 6é. Reunió en gran grup amb els pares dels alumnes de 6é curs d'ep en cada centre. Presentació i dossier respecte al tema. 2- Xerrada informativa als pares de 6é d'ep sobre el tema: Característiques de l'etapa educativa i de l'organització dels IES. 3- Jornada de portes obertes per als pares. Març CEIPS Coordinador ESO i/o Cap d'estudis Directors dels CEIP, orientador de l'ies, Coordinador ESO, Cap d'estudis. Març IES Vicedirector IES Director, vicedirector, cap d'estudis i departaments didàctics de l'ies. Cap d'estudis i tutors alumnes de 6é EP. Reunió en gran grup amb les mares i els pares dels alumnes de 6é curs. Visita guiada per dependències del centre i participació activitats. Presentació fulls i fullets informatius dels IES. Elements propis de les dependències a visitar. a) És recomanable realitzar aquestes xarrades i la jornada de portes obertes de l IES abans del procés de confirmació de plaça als instituts. b) Les xarrades 1 i 2 poden realitzar-se en una sola: mitja sessió per als responsables dels SPES municipals, i mitja per als responsables de l institut. Pàgina 14

15 4- Planificació acció tutorial. Incloure en el pla d'acció tutorial dels centres que siga encarregada la CCP 5- Entrevista individual tutorfamília. 6- Entrevista individual entre l'orientador i la família en casos puntuals. 7-Junta d avaluació inicial. Abans de maig IES i CEIPS CCP (IES) i CCP (CEIPS) Abans de l'avaluació inicial Setembre setmana anterior començament jornada lectiva. Mes d'octubrenovembre. IES IES IES Cap estudis IES Cap estudis IES Cap estudis IES CCP (IES) i CCP (CEIPS) Tutors alumnes de 1r d'eso. Famílies. Alumnes Orientador amb Famílies i Alumnes1r d'eso. Cap estudis, Tutor grup, Professors àrea i Orientador. Reunió tutors de 1r ESO i CCP (CEIPS). Entrevista individual amb famílies. Concertar per carta. Celebrar diverses entrevistes individuals al dia. Entrevista individual amb famílies. Concertar per carta. Transmissió informació i valoració inicial. Presa de decisions. Document procés de transició. Full d'arreplega de dades. Guió desenrotllament entrevista. Full d'arreplegada de dades. Guió desenrotllament entrevista. Full registre alumnes. Acta sessió. Pàgina 15

16 4. CONVIVÈNCIA I GESTIÓ DE CONFLICTES Respecte a la resolució de conflictes es constata la necessitat d'una resolució ràpida, urgent i en calent dels conflictes sorgits al centre, per tal que aquestos no transcendisquen sense resoldre a l àmbit familiar i no es multiplique la problemàtica. Un conflicte sorgit pel matí hauria d'estar mediat i solucionat per la vesprada. Es una feina pendent l aplicació real i concreta de tota la filosofia de Sabona respecte a la resolució de conflictes. O si no, el replantejament de la seua presencia en el pla de transició. Es proposa el treball transversal de valors. Per exemple, triant un valor per a cada mes, i 4.1. Tutoria entre iguals La tutoria entre iguals (TEI) ve desenvolupant-se al nostre centre des del curs 2014/15. Ha sigut dissenyada i aplicada com a mesura preventiva i de detecció de la violència i l assetjament escolar. Està basada en l ajuda (social, emocional i personal) dels iguals-tutors. Als alumnes de 1r d'eso sel's assigna un tutor de 3r. En les reunions de transició primària-secundària s'arreplega informació sobre les necessitats de tutorització dels alumnes de 1r d'eso de cada col legi per poder assignar a cada alumne el tutor adequat. 4.2 Sabona Introducció La següent part del Pla de Transició arreplega la posada en pràctica dels instruments estudiats durant el Seminari sobre Resolució de conflictes realitzat en l IES La Malladeta entre els mesos d abril i de maig del curs En la societat actual els conflictes són constants i les nostres escoles no en són una excepció. Diàriament quan ens servim del reglament intern dels nostres centres educatius per a gestionar conflictes, sancionant aquelles conductes que són contràries a les normes de convivència, tenim en compte que únicament estem abordant una xicoteta part de cada un d ells, la punta de l iceberg. Així perquè és important ressaltar que hi ha tota una gran massa de gel submergida que quedaria sense explorar i que si no es té en compte, per molt que resolguem puntualment una mala conducta, aquesta pot tornar a emergir en superfície en un breu espai de temps. És per això que a les escoles Dr. Álvaro Esquerdo, Mare Nostrum, Hispanitat i l IES La Malladeta volem donar un pas més, i analitzar els conflictes en la seua totalitat, tenint en compte no sols les conductes visibles per tots, sinó també les actituds i les contradiccions que han desencadenat les dites conductes. A més, creiem que el conflicte en si no és ni positiu ni negatiu, són les maneres de tractar aquest conflicte les que el converteixen bé en negatiu bé en constructiu i, fins i tot, pedagògic. És per això que considerem que del conflicte es pot aprendre i per aquesta raó volem educar els alumnes no sols en mètodes que només ens ajuden a resoldre els conflictes que puguen sorgir en el nostre dia a dia, sinó que, també, ens servisca per a inculcar estratègies de resolució que puguen ser incorporades a la vida adulta dels nostres alumnes. És en aquest últim aspecte on insistirem al llarg d aquest programa de transició a l'aspecte de convivència, prenent com a base epistemològica el projecte d educació en resolució de conflictes en l'àmbit escolar "SABONA". Aquest projecte, impulsat des d uns quants centres educatius noruecs, està basat en el mètode Transcend del professor Johan Galtung, i s aplica en el centre escolar en el seu conjunt i hauria d'expandir-se a la comunitat, i actuar sobre la transformació de les actituds davant del conflicte per part de tots els membres de la comunitat escolar OBJECTIUS: Establir les bases d'una cultura de pau en la localitat de la Vila Joiosa. Pàgina 16

17 Marcar unes pautes de convivència i resolució de conflictes des d on l alumnat és xicotet fins als 16, com a mínim, i mantenir-lo tota la seua educació per a afavorir el seu aprenentatge, la continuació de les tècniques, i la seguretat i confiança del propi alumne en aplicar-les. Facilitar la reflexió sobre la seua conducta contrària a les normes de convivència del centre, el comportament en determinats conflictes i sobre com hi afecta tot això, bé al desenrotllament de les classes, bé a la seua relació amb la resta de persones involucrades en el conflicte (professorat, companys del centre ). Possibilitar que l alumnat aprenga a responsabilitzar-se de les seues accions, pensaments, sentiments i comunicacions amb els altres. Contribuir a desenrotllar actituds cooperatives, solidàries i de respecte. Possibilitar que l alumnat se senta competent emocionalment i en la realització de certes tasques. Reconstruir i afavorir la seua autoestima i autocontrol. Ajudar l alumnat a adquirir una bona disposició cap a les tasques escolars. Resoldre els conflictes de manera pacífica des del diàleg i la reflexió. Compensar les deficiències que impedisquen la integració escolar de part de l alumnat. Educar per a la vida, potenciant les relacions interpersonals de l alumnat, és a dir, per a la seua integració satisfactòria en la comunitat. Millorar la vida acadèmica i personal de l alumnat CRITERIS DIDÀCTICS: Respectar la vida. Rebutjar la violència. Compartir amb els altres. Escoltar per a entendre i aprendre. Resolució de conflictes de forma pacífica. Redescobrir la solidaritat ENCARREGATS DE LA FORMACIÓ: La formació en aquest programa hauria de ser duta per tota la comunitat educativa del centre como diu el proverbi: Per a criar un xiquet fa falta una tribu sencera. Els mestres de l'alumnat i sobretot els tutors i les tutores seran els formadors directes dels alumnes, els explicaran aquesta metodologia, l'utilitzaran en el dia a dia, i animaran als estudiants a utilitzar-la. També es pot tindre en el centre educatiu un equip de mediació i convivència, o semblant, que ajuden a la directiva i professorat en les seues funcions CONCEPTES BÀSICS DE SABONA: Anàlisi del conflicte. El ABC del conflicte. L'alumne sempre serà acollit amb un diàleg que possibilite la comprensió, per la seua banda, dels objectius que perseguia i els mitjans emprats per a aconseguir-los com diferents àrees d acció, ja que conflicte no és persones incompatibles, sinó incompatibilitat de metes (Johan Galtung). És per això, per la qual cosa començarem a buscar la contradicció (C) produïda per un xoc de metes, (la purna que encén el foc), la qual provoca tota una sèrie de sensacions i pensaments negatius, una actitud (A), que al seu torn li porta a justificar una conducta inadequada (B) que es manifesta externament (fum) i que és la que nosaltres percebem o jutgem. Per a no tractar la reacció el fum com si fóra "el foc" i tindre una comprensió bàsica del conflicte que se ns presente, ens valdrem del triangle de l ABC, diagrama que pot ajudar-nos a separar els mitjans Pàgina 17

18 dels fins; el comportament dels pensaments/sentiments, i fins i tot a identificar el punt de col lisió de les metes. Amb aquest objectiu, hem preparat un protocol d anàlisi de conflictes en què s'inclouen tota una sèrie de preguntes orientatives que faciliten el diàleg mestre-alumne/a seguint el triangle ABC: Vèrtex B (conducta) 1) Descriu el que ha ocorregut: 2) Què vaig fer jo? Què vaig dir jo? Vèrtex A (actitud) 3) Què pensaves o senties per a actuar d eixa manera? Et senties enfadat, amenaçat, trist, sol, rebutjat, avorrit (...)? 4) I per què et senties enfadat / amenaçat / trist / sol / rebutjat / avorrit? Vèrtex C (contradicció) Arribats a aquest punt l alumne/a haurà expressat les seues emocions i justificat la seua conducta. Ara procurarem saber quina és la causa d un estat d'ànim que li ha portat a justificar una actitud i al seu torn una mala conducta, quedant en mà del mestre la cerca de la contradicció. Perquè quede més clar, posem un exemple: Exemple 1a Un alumne es nega a seure junt amb els seus companys a l aula per a dur a terme una activitat de grup, tampoc vol traure el material necessari per a seguir la classe. El professor/a li recrimina la seua actitud i aquest respon de molt males maneres, per la qual cosa és expulsat de l aula i enviat a comparèixer davant de la direcció del Centre. La mala conducta queda clara (B), i per això va a ser sancionat, però no hem resolt el problema si no tractem de veure que sentia per a actuar d eixa manera i el perquè del seu negatiu estat d'ànim. Així, després de preguntar-li, l alumne comenta que estava trist i espantat ( A) i la causa de tot això es devia al fet que segons comenta el volia estar tranquil perquè té problemes a casa (maltractament de son pare cap a sa mare). Ací és on anem arribant a la contradicció (C), no havent resultat difícil que l alumne comente per damunt alguns dels seus problemes a casa, sentint-se inclús alliberar-lo per fer-ho. El següent pas, que veurem en l apartat posterior, (Mètode Transcend) ens portara a fer-li reflexionar sobre les seues metes, estar tranquil i que les coses a casa vagen bé, les quals són bones i legítimes, però no els mitjans emprats per a aconseguir-les. Junt amb la capacitat d intuïció de cada mestre, podem suggerir algunes preguntes per a aconseguir que l alumne/a facilite la busca de la contradicció (C), depenent de la casuística particular de cada cas: 5) Com és la classe/institut de què t agradaria ser part? Què impedix que siga així? 6) Com t agradaria que fóra la teua relació amb els professors i els companys? Què impedix que siga així? 7) Què volies aconseguir amb la teua conducta? 8) Com volgueres que fóra el teu pas per l escola? 9) Finalment, imagina que demà serà un dia perfecte per a tu i descriu com seria; Què hi hauria en eixe dia que no hages trobat hui? Protocol de Resolució de conflictes (Transcend). A) En aquest punt, tenint clares les metes que perseguix l alumne/a, hem d analitzar amb ell la legitimitat de les metes i dels mitjans que hi ha emprat. Per a això proposem l activitat següent: CARTOGRAFIA: Escriu en la següent taula allò que desitjaves fer o aconseguir abans de la teua mala conducta, és a dir, els objectius (metes) comentats anteriorment i després pensa en el que vas fer (mitjans) per a aconseguir aquest important objectiu. Pàgina 18

19 A PARTS METES LEGITIMITAT MITJANS LEGITIMITAT B C D LEGITIMITAT: A continuació, veurem si tant els teus objectius com els mitjans que has emprat són positius (legítims) o negatius (il legítims). Per a això tindrem en compte en quina mesura afecten tots els membres de la comunitat educativa que conviuen en el nostre Centre. Ha de tindre en compte els criteris de legitimitat fonamentals que apareixen a continuació en orde d importància: DIGNITAT: LEGÍTIM Es respecten: La vida i la supervivència de les persones. El benestar de les persones. La llibertat de les persones. La identitat de les persones. (Respecte el dret de les persones a ser com vulguen ser) NO LEGÍTIM Pots produir: Mort Malestar en les persones. Repressió. Alienació. (No respectes la personalitat d una altra persona) ELS DRETS HUMANS. LES LLEIS / NORMATIVA DE CENTRE Finalment, acaba de completar la taula on vas escriure les teues metes i els mitjans emprats indicant quins d ells són legítims i quins no. S hauria de tindre en compte que la major part de les metes que busquen els nostres alumnes/as són bones o legítimes, és a dir que poden estar en el seu dret de desitjar coses o voler fer coses, encara que possiblement els mitjans que empren per a aconseguir-los no són adequats. Seguint l experiència de Johan Galtung, la gran majoria de metes que perseguixen són positives, ja que estan relacionades d aconseguir: A) Acceptació Justícia Seguretat Ser valorat B) En el cas que la seua meta siga legítima, però el mitjà emprat per a aconseguir-la no ho siga, hem de plantejar-li que RECONEGA EL DANY CAUSAT: En conclusió: és just actuar així per a aconseguir la meua meta?; és probable que algú s haja ofès per la solució que he adoptat? C) TENDIR PONTS: Una vegada abordada tant la cartografia com la legitimació, l alumne/a està preparat per al procés de pont, on el repte és visualitzar una situació / futur / solució que és capaç de contenir tots els objectius Pàgina 19

20 legítims. La creativitat és molt necessària en aquest procés, ja que l objectiu és trobar solucions noves i inesperades. No estem perseguint la solució correcta, sinó un gran nombre de bones idees que crearan una orientació per al futur. En el cas d estar tractant un conflicte entre dos o més parts, serà en aquest punt quan els ajuntem en la taula després d haver treballat per separat tot l anterior. Amb això tractarem de que empatitzen l un/a amb l altre/a escoltant-se en l anàlisi de la cartografia / legitimitats; i que busquen una solució comuna junts. Arribats a aquest punt pensarem què podries fer per a resoldre esta situació en el futur sense danyar a ningú. PLUJA D IDEES Si fera... Danyaria a algú? Llavors, em sentiria... Exemple 1b: Reprenent el cas de l alumne que ha sigut expulsat per no voler treballar en classe arribant a insultar el seu professor; una vegada analitzat el conflicte amb el triangle ABC, i trobar les contradiccions que han provocat unes emocions i unes conductes inadequades, li demanarem que òmpliga la cartografia amb les seues metes o desitjos i amb els mitjans emprats per a aconseguir-les. A continuació, li farem analitzar si estes són legítimes o no. L alumne escriu que les seues metes eren estar tranquil en l institut després d allò que s ha viscut a casa, i per descomptat que tot s arregle entre els seus pares per a tornar a la normalitat. Observa que les seues metes són legítimes, ja que no van en contra de la dignitat, els drets humans i les lleis. Passem a analitzar els mitjans emprats, no col laborar i no treballar, rebel lar-se davant del que li indica el seu professor i procedir a l insult. De seguida, el nostre alumne observa com no col laborar suposa el malestar del grup amb què realitzaria una activitat, a més d empitjorar el Pàgina 20

21 seu propi, ja que si no col labora i no treballa no aprovarà i disgustarà inclús més als seus pares; No acceptar l autoritat del seu professor i insultar-li suposa el malestar per part del docent a qui s ha enfrontat, a més de ser falta greu segons la normativa de Centre (Lleis). Per consegüent l alumne observa que els mitjans empleats no són legítims i pensa que ha de demanar disculpes a les persones a qui ha causat dany. A continuació passem a tendir ponts, és a dir, a buscar idees creatives de futur que li ajuden a suportar els seus problemes en la mesura que siga possible, i per tant, a aconseguir els seus objectius. Dins d este procés complex, arriba a la conclusió que si no pot concentrar-se en l aula, pot dirigir-se al seu professor, o a qualsevol membre de l AC o equip directiu per a desfogar-se, sense necessitat d enfrontar-se a ells, i inclús fer un esforç per atendre, o almenys per estar distret amb el que es fa en la classe, sense danyar a ningú, inclòs a ell mateix. Les coses en ma casa no s arreglen, però almenys al matí en l institut tindré el meu xicotet espai allunyat dels mals rotllos de casa, la meua ment descansarà i s evadirà dels problemes externs, tindré la "normalitat"o rutina que necessite, i a més sentiré que hi ha gent que em vol ajudar, que puc aprendre a suportar esta càrrega i que tinc els meus amics i companys per a expressar tot el que sent. D) UNA ALTRA ALTERNATIVA PER A LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES Una altra forma de plasmar tots els elements anteriors és per mitjà de les estores classificadores (SORTING MAT ). Es tracta d un instrument pràctic per a buscar les possibles eixides (els ponts), amb el que es pretén visualitzar millor el mapa d un conflicte. En este cas les preguntes orientatives que portaríem a cap serien les següents: Com t agradaria que fóra el futur?, descriu-ho. (Sons). Què hi ha en el passat que t ha fet sentir-te malament?, descriu-ho. (Ferides) Hi ha quelcom bo en el passat que pugues salvar?, descriu-ho. (Enyorances) Respecte al teu futur ideal, hi ha quelcom que t espante? (Amenaces) Este procés, tan emocional, cal fer-ho les voltes que siguen necessàries perquè aflore tot. En el cas de ser dos parts a tractar en un conflicte es farà primer amb cada part per separat, i després, es podrà fer amb les parts conjuntament. Segons Galtung, el major inconvenient ací és la dificultat de trobar paraules per als sons (per a les queixes tenim enciclopèdies) o els bloquejos per pressió interna o externa. Exemple 2: Ens trobem davant d un alumne de 1º d ESO que és expulsat tots els dies de l aula per disrupció, alguna baralla lleu amb companys i per contestar inadequadament els seus professors. Este és castigat sense recreació sistemàticament en el banc situat enfront de la Direcció del Centre, junt amb la consegüent comunicació a la seua família com a mesura correctora. La situació s enquista, ja que no se soluciona el Pàgina 21

22 problema i la directiva del Centre comença a plantejar-se l obertura d un expedient disciplinari per acumulació de males conductes. En este punt decidim derivar-ho a l Aula de Convivència, ja que les sancions convencionals no estan resolent la seua constant mala conducta. L obertura d un expedient disciplinari comportaria la negació del seu dret a assistir a l institut durant un període de temps, la qual cosa significaria que es despenjaria encara més de les assignatures, a més de tractar-se d un xiquet de 1r curs a qui hem d atendre durant, almenys, els tres anys següents, per la qual cosa nostres mitjans (expulsió) serien contraris als nostres objectius (inclusió). Així, doncs comencem a treballar amb ell per mitjà de les estores classificadores (SORTING MAT). -En primer lloc, haurà de posicionar-se en la part 1 de l estora, el Futur Constructiu, els sons. Allí ens presenta que el seu futur ideal seria estar rodejat d amics tant en classe com en les recreacions, ser un dels més populars de l institut i poder traure s el títol de secundària. -A continuació ens dirigim cap al costat oposat, el punt número 2, el Passat Problemàtic. Allí ens comunica que els seus companys es fiquen amb ell i l insulten, que s avorreix en les recreacions perquè està sol, que és l últim de la classe a ser triat a l hora de crear grups per a treballar conjuntament, que els professors li tenen mania i sempre el recriminen a ell i que està fart de que li diguen que és un replicador. -En tercer lloc, li preguntem si hi ha quelcom bo en el passat que puga salvar, (part 3, Passat Positiu), al que ens respon que a vegades es troba bé en les recreacions quan algunes companyes li deixen estar amb ell, que un dia el professor li va donar l enhorabona pel treball que havia fet per a l assignatura; i que quan està castigat en el pati junt amb els xics més populars de l institut es diverteix. - Por última, ens dirigim cap aquells aspectes que li generen pors a l hora d imaginar el demà. (part 4, les ombres en el futur). La resposta és que reconeix que si segueix així no aprovarà cap assignatura i repetirà, que els professors la poden prendre amb ell a causa de la fama que s ha creat, i que si li obrin un expedient els seus pares es van a disgustar molt i el recriminaran severament; També mostra preocupació perquè seguisquen ficant-se amb ell, a pesar que intente ser l amic dels més "durs" en el pati de castigats. Arribats a este punt, ja posseïm suficients dades per a treballar amb ell. Se li animarà a passar per cada costat de l estora les vegades que siguen necessàries, fins que trobe els mitjans apropiats per a aconseguir les seues metes de futur. Orientativament, podem apuntar que l alumne començaria novament pel punt inicial, és a dir pel seu Futur ideal, però tenint en compte allò que va veure en les ombres que poden impedir la a consecució de les seues metes. Ací reconeixeria que potser ser el més popular de l institut li puga ocasionar més problemes, per la qual cosa es conformaria de tenir un o dos amics de veritat, ja que els que troba en el seu càstig de les recreacions fora d allí no li fan cas. Sense adonar-se ha visualitzat la legitimitat de les seues metes i ha passat a tenir en compte aquell passat problemàtic que li pot impedir complir els seus somnis d aprovar, de ser acceptat i de tenir amics, plantejant-se que potser els mitjans usats no són els correctes. El Passat positiu li orienta cap a l adopció de mitjans legítims com repetir allò pel que va ser valorat en classe, observar com es va relacionar amb la gent que de vegades l accepta i tractar d aplicarho en la busca d amics, i fins i tot comptar fins a 10 abans de contestar a algú per a no equivocar-se. En resum, l alumne a poc a poc anirà albirant l eixida creativa al problema que l ha portat a la vora de l expulsió cautelar del Centre COMPROMÍS A ADOPTAR PER L ALUMNE/A El final del treball se centra en que els alumnes/as assumisquen compromisos com a mitjà per a evitar sancions i dotar-los d un pla en actiu que entrene la seua força de voluntat, capacitat d automotivació i perseverança (Vaello Orts, J.; 2007). Perquè siga eficaç, el compromís ha de ser de fàcil seguiment, no convé forçar la seua aplicació si no es veu una clara intenció de complir-ho, cal reforçar els èxits parcials que es vagen aconseguint, i en el cas d haver-hi alguna fallada parcial, haurem d animar a perseverar. No obstant si es detecta una actitud negativa es detindrà la seua aplicació i es passarà a la diligència de mesures sancionadores per part de la Direcció del Centre. Quant al document del compromís, hem tingut en compte les següents parts per a la seua elaboració: En primer lloc, l alumne haurà d ASSUMIR la seua responsabilitat, tenint en compte allò que s ha dialogat durant el procés de resolució del conflicte en el que es refereix al reconeixement de la mala gestió duta a terme per la seua banda. En segon lloc, l alumne haurà de CONCRETAR on estava ubicat el conflicte analitzant al llarg de la seua estada en l AC (metes, mitjans...), consolidant el procés d anàlisi dut a terme. En tercer lloc, a fi de desfer i reparar el dany causat, l alumne/a es compromet a CANVIAR, assumint les solucions creatives de futur treballades anteriorment. Pàgina 22

23 Finalment, es firmarà el compromís que garantisca que no tornarà a succeir, i se li demanarà que s impose mesures sancionadores davant del seu hipotètic incompliment. I SI NO? Per a poder mostrar als alumnes diverses tècniques de Resolució de conflictes estudiem casos pràctics per a poder-los analitzar en classe. CASOS PRÀCTICS: CAS 1: POSADA EN PRÀCTICA DE LA FERRAMENTA DECTECTIVES DEL NÚMERO 5. La tècnica que se n va a treballar en esta unitat didàctica és l escala del número 5. Aquesta tècnica consisteix en 5 punts els quals són: Guanya A i perd B. Perd A i guanya B. Perden els dos. Guanyen els dos. A partir d estos 5 punts analitzarem els següents casos pràctics: EXEMPLE 1: Hi ha dos parelles d alumnes que es volen assentar davant de la taula del professor (on només caben dos persones) per a poder estar prop de la pissarra en les explicacions. Cap de les dos parelles vol separar-se del seu company/a. Per tant, hi ha un conflicte en l aula. A partir d este esquema del 5 analitzarem cada possibilitat per separat: Guanya A i perd B. La parella A es queda davant del professor i la parella B es resigna a quedar-se en una posició posterior. Perd A i guanya B. La parella B es queda davant del professor i la parella A es resignació a quedar-se en una posició posterior. Perden els dos. En aquest punt cap de les dos parelles seurà davant de la taula del professor. Negociació i compromís entre les parts. Arribats a aquest punt, i veient que han perdut les dues parts s inicia la negociació per part d ambdós. La dita negociació consisteix a rellevar-se cada quinzena de mes per a poder ocupar tots els mateixos llocs privilegiats. Guanyen els dos. En aquest punt s analitza la ubicació de les taules en l aula. S observa que hi ha tres files de 2 taules en què poden assentar-se 6 persones formant 3 parelles. Els alumnes en conflicte poden ocupar qualsevol d aquests llocs, inclús es poden afegir una altra parella de la mateixa classe. Per a arribar a esta conclusió, les dos parts han estat discutint, junt amb la seua tutora i, durant diverses classes per a poder arribar a esta solució. Per a això, s han realitzat diverses dinàmiques de grup, en grups reduïts de 4 alumnes, els quals havien de proposar una distribució adequada de les taules en classe, la qual per votació, s ha triat un model de què s han proposat. EXEMPLE 2: Hi ha un alumne en classe que molesta contínuament a la resta de companys mentre els distints professors realitzen les seues explicacions corresponents. Per tant hi ha un conflicte en l aula. A partir d este esquema del 5 analitzarem cada possibilitat per separat. 1. Gana A i perd B. La classe A aconsegueix que expulsen al molest company B. 2. Perd A i guanya B. El company B es queda en classe molestant als seus companys A. 3. Perden els dos. En aquest punt cap de les dos parts guanya, ja que al molest alumne B, li posen parts de conducta i incidències però es queda en classe, molestant als seus companys. Pàgina 23

24 4. Negociació i compromís entre les parts. Arribats a aquest punt, i veient que han perdut les dos parts s inicia la negociació per part d ambdós. La dita negociació consisteix en el fet que l alumne B, romandrà en silenci i sense molestar els seus companys A, si i només si ells no li segueixen les seues favades i no es fiquen amb ell. 5. Guanyen els dos. Arribat a aquest punt s analitza la situació dins de l aula. L alumne B romandrà en silenci sempre que el professor li proporcione material que el motive, d altra banda, la resta de la classe A, no li riurà les gràcies i se centrarà més en les explicacions del professor, per la qual cosa tots guanyen i millorarà el ritme d aprenentatge de la classe en general. Per a arribar a esta conclusió els alumnes han realitzat un brainstorming durant diverses classes de tutoria per a millorar el rendiment general de la classe. Pàgina 24

25 5- COORDINACIÓ CURRICULAR MATÈRIES INSTRUMENTALS 5.1.MATRIU DE COORDINACIÓ DE CONTINGUTS D'ENSENYAMENTS I APRENENTATGE LLENGUA VALENCIANA 6é EP: COMPETÈNCIA EN LLENGUA VALENCIANA Es treballa des de totes les àrees de coneixement i la seva adquisició ha de capacitar l'alumnat per: Utilitzar el llenguatge escrit com a instrument de comunicació i de desenvolupar la iniciativa personal, mitjançant l'escriptura d'un tema / redacció. Escriure oracions cada vegada més complexes per millorar l'expressió escrita. Escriure sense faltes d'ortografia per millorar la qualitat dels missatges escrits Escriure textos dirigits, sense repeticions, planificant-i revisant, per millorar l'expressió escrita. Escriure amb els signes de puntuació correctes per millorar la qualitat dels missatges escrits. Emprar correctament les formes verbals en parlar i en escriure per millorar la comunicació amb els altres. Utilitzar correctament els adjectius per tal de millorar l'expressió oral i escrita. Aconseguir una comunicació oral eficaç, nomenant i descrivint adequadament a persones, objectes, llocs... Parlar en públic. Exposar oralment a classe els treballs per tal de millorar l'expressió oral. Interpretar un anunci publicitari per tal de manejar la informació en situacions concretes i significatives per a la vida. Construir adequadament oracions en parlar i en escriure, amb la concordança correcta entre subjecte i predicat. Desenvolupar l'afició per la lectura i aconseguir hàbits lectors. Expressar oralment les seves opinions i saber defensar-les explicant correctament sense interferències lingüístiques de l'italià. Desenvolupar el vocabulari matemàtic. Desenvolupar l'expressió oral al raonar i explicar cada alumne oralment com 6é D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA - 1r D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA 1r ESO:COMPETÈNCIA EN LLENGUA VALENCIANA. * Elaborar entrevistes amb preguntes pertinents les respostes de les quals faciliten dades relacionades amb el perfil d una persona (aspecte físic, manera de vestir, de pensar i d actuar). * Valorar i reconéixer la importància de la literatura en la condició humana * Utilitzar el vocabulari relacionat amb la descripció de les persones en contextos comunicatius reals o versemblants. * Participar en equips de treball per aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat; donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, així com utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies. * Utilitzar les eines digitals més comunes de les TIC per a editar imatges amb missatges escrits i dissenyar presentacions multimèdia. * Deduir, sintetitzar i verbalitzar informació a partir de dades rebudes oralment o a través d una imatge.. * Distingir les característiques més rellevants dels gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre i assaig. * Conéixer i utilitzar alguns dels recursos expressius del llenguatge literari, com ara: l adjectivació, la comparació, la rima, la metàfora, la sinestèsia, la personificació, la hipèrbole... * Utilitzar correctament els mecanismes morfològics més habituals per al canvi de gènere i nombre dels substantius i dels adjectius. *.Identificar l estructura i els elements que integren els textos narratius. * Conéixer els nostres clàssics literaris antics i contemporanis. * Explicar oralment i per escrit una situació donada per una imatge, incloenthi la descripció de persones, d objectes i d escenaris o paisatges. * Deduir, sintetitzar i verbalitzar informació a partir de dades rebudes Pàgina 25

26 resol activitats i problemes a la pissarra. Desenvolupar l'expressió escrita redactant problemes que es resolguin amb operacions prèviament donades. Desenvolupar la comprensió oral i escrita en raonar, resoldre problemes, enigmes matemàtics i activitats relacionats amb la vida real Desenvolupar l'expressió oral al raonar i exposar cada alumne oralment sobre els continguts de l'àrea. Desenvolupar l'expressió escrita redactant sobre temes relacionats amb l'àrea. Desenvolupar la comprensió oral i escrita en escoltar les aportacions dels altres i en buscar i tractar informació sobre temes relacionats amb l'àrea amb textos de diferents tipus. Desenvolupar l'expressió oral al raonar i exposar cada alumne oralment sobre els continguts de l'àrea. Desenvolupar l'expressió escrita redactant sobre temes relacionats amb l'àrea. Desenvolupar la comprensió oral i escrita en escoltar les aportacions dels altres i en buscar i tractar informació sobre temes relacionats amb l'àrea amb textos de diferents tipus. 6é EP: CONTINGUTS BÀSICS Bloc 1: COMUNICACIÓ ORAL: PARLAR I ESCOLTAR CONTINGUTS COMUNS AMB LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA Estratègies i normes d interacció oral apreses: identificació del tipus textual, per a adaptar a la situació comunicativa la comprensió i les seues intervencions, formulació d hipòtesis sobre contingut i context, realització del paper del moderador, respecte pels sentiments, experiències, idees, opinions i coneixement dels altres, tècniques d escolta activa, arreplegar dades, seleccionar la informació pertinent als objectius de la comunicació i incorporació de les intervencions dels interlocutors. Reformulació d hipòtesis a partir de la comprensió de nous elements. Distinció entre sentit literal, inferencial, crític i estètic. Utilització d estratègies de comprensió dels missatges orals: deducció de paraules pel context, extracció de conclusions. Reconeixement d idees no explícites. oralment o a través d un text. * Identificar i utilitzar correctament l estructura de l oració simple. * Identificar els constituents de l oració simple i l orde habitual (subjecte, predicat, nucli del subjecte i nucli del predicat). * Explicar el mecanisme de la concordança entre subjecte i verb com a element cohesionador de l oració. * Conéixer el concepte de conjugació verbal i identificar la conjugació * Reconéixer les marques lingüístiques dels textos conversacionals literaris, especialment en el teatre escrit. * Explicar què és el mode subjuntiu i quines actituds del parlant expressa. 1r ESO:CONTINGUTS BÀSICS i CRITERIS D AVALUACIó BLOC 1: ESCOLTAR I PARLAR CONTINGUTS COMUNS AMB LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA Generes dialogats de la comunicació oral. Diferencies entre oralitat i escriptura. Aplicació de tècniques d'escolta activa i ús del diàleg igualitari. Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques. Assumpció de distints rols en equips de treball. Aplicació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació oral (adequació, coherència, cohesió i correcció). Valoració de la conversació com a ferramenta de les habilitats socials, de mediació, d'expressió de la creativitat i de respecte per les opinions dels altres. Creació del pensament de perspectiva. Foment de la solidaritat, de la tolerància i del respecte i l'amabilitat. Coneixement d'estructures i tècniques d'aprenentatges cooperatiu. Pàgina 26